top of page

La importància de l'estètica en la publicitat:

L'estètica és subjectiva, però és cert que tots tenim, més o menys, un cànon del que és bonic i el que no. Un bon disseny de la publicitat pot decidir si la campanya surt bé o no, ja que no és només cridar l'atenció al consumidor, també és activar una zona del cervell, com la zona d'emocions o presa de decisions.

Quan una persona veu un producte bonic estèticament, amb una bona presentació, el cervell o detecta com una recompensa des d'un nivell més emocional que racional. I això és precisament el què busquen els professionals perquè els compradors comprin encara més.

Darrere de qualsevol publicitat efectiva hi ha una bona idea. Aquesta condiciona el text, el disseny i la direcció artística; com visualitzar, dissenyar i dirigir la fotografia o il·lustració, l'elecció d'una font o una altra i de seleccionar o crear les imatges i els colors adients. Per comunicar un missatge publicitari primer s'ha de cridar l'atenció d'algú. Les composicions, les imatges i la tipografia ben dissenyades atrauen l'atenció del públic als canals de comunicació.

La comunicació creativa depèn d'una relació cooperativa entre paraules i imatges; les paraules són anomenades text i el principal element és el titular. Als mitjans audiovisuals també es pot utilitzar la veu. Podem transmetre la comunicació visual principal amb una imatge o varies, que poden ser fotografies, il·lustracions, representacions gràfiques, animacions, etc. Junts, text i imatge, han d'expressar el missatge publicitari.

La idea publicitaria s'utilitza com a canalitzador del que representem en textos i imatges, de com ho visualitzem i de com ho componem. Per començar amb el procés de desenvolupament d'una idea publicitaria hem de considerar quatre factors: El missatge principal que volem comunicar i a quina audiència va dirigit. 

Quins elements gràfics transmeten millor el missatge. Si s'emfatitzarà la imatge o el text. Com organitzar els elements gràfics i el text per comunicar i atreure l'atenció del públic.

Un cop generada la idea existeixen multitud de construccions imatge/text; les dominades per text, les dominades per imatge, les relacions emblemàtiques imatge/text, etc. La tipografia del text fa que el llenguatge sigui visual, aquesta consisteix en el disseny de les lletres i la seva distribució a l'espai. Donat que el text comunica de manera visual i també literal, el disseny tipogràfic ha de tenir en compte els següents factors: 

  • Claredat de comunicació visual. 

  • Selecció correcta de tipus de lletres segons el públic, el contingut i el context.

  • Estètica i significat.

  • Què comunica la relació entre text i imatges.

 

los-7-elementos-clave1.png

Quant a la imatge hem de considerar el canal de comunicació i els mètodes de visualització. La manera en què es mostrin i executin les imatges i el text contribueixen al missatge i aspecte global. La visualització és la tècnica utilitzada per produir una imatge individual o una composició. La composició és la forma, tot l'espai i l'estructura de la disposició dels elements gràfics relacionats entre si i amb un format. 

Perquè el missatge que es vol transmetre provoqui l'impacte esperat sobre

l'espectador, els creatius publicitaris utilitzen molts recursos expressius, habitualment utilitzats també en el llenguatge escrit.

  • Analogia: Basada en les similituds formals dels elements, per expressar una comparació o relació entre diversos conceptes.

  • Comparacions: Aquest és un recurs freqüent. Es presenten dos elements perquè se'n puguin comparar les qualitats i les propietats que els igualen o que els diferencien.

  • Personificacions: Per fer una presentació més humana del producte se li donen atributs propis de les persones. Així és com es fan parlar éssers inanimats (joguines, aliments...). La personificació pot produir un gran impacte en espectadors joves.

  • Metàfora: Quan la comparació és molt exagerada diem que es tracta d'una metàfora. Si es tracta d'una metàfora publicitària, s'elimina la comparació d'un producte amb un altre i es converteix directament el producte que es vol anunciar en un altre.

  • Hipèrbole: En moltes ocasions, per provocar encara més impacte en l'espectador, es porta l'exageració fins als seus últims extrems, per aquest motiu es busquen imatges absolutament irreals, mitjançant diferents trucs i efectes especials.

  • Sinècdoque: Es pot mostrar només una part de l'objecte, la part més significativa, la que pugui despertar més interès a l'espectador. En aquest cas es presenta un pla de detall del producte. L'espectador-receptor haurà de ser capaç d'imaginar la part de l'objecte que no s'ensenya, n'haurà de reconstruir el tot.

Entre d’altres com la ironia i l’antítesi.

La Imatge és un terme molt ampli; les categories generals són: La Il·lustració, la fotografia, la interpretació gràfica, el collage, el fotomuntatge, mitjans mixtos, gràfics en moviment, animacions, muntatges, assemblatges i diagrames. Igual que el disseny del text, la manera de visualitzar una imatge depèn de la idea, del contingut, de l'audiència, del context i del mitjà. Existeixen termes de representació en l'àmbit de la imatge, tals com: lineal, nítid, difús, pictòric, precís, distorsionat, minimalista, subtil complex, opac, etc. En combinar text i imatge s'hauria de donar com a resultat una suma major que les parts per separat. Aquests dos funcionen com una parella cooperativa, millorant la comunicació. Existeixen categories d'integració on ambdós elements formen relacions específiques a través de la composició.

dove-deeply-nourishing-osft-wash-ad-times-of-india-mumbai-26-11-2017.png
images.jpg
305059-900-100000.jpg
OIP (4).jpg

Per dissenyar la publicitat cal tenir en compte el format, l'equilibri i la jerarquia visual de la composició, la unitat, el ritme (en el cas de publicitat audiovisual), les proporcions... Tots aquests aspectes són claus per atreure la mirada de l'espectador, ja que, qualsevol d'aquests busca un punt d'entrada a la composició, un punt focal a través de la jerarquia visual. Cal dir que diverses investigacions mostren que preferim les imatges al text. I que els estudis del seguiment de la mirada confirmen que les persones responen a estructures de composició orquestrades, segons la composició. I que per tant la composició facilita que l'espectador pugui llegir el missatge de forma clara. El fluxe visual no ha de ser interromput sinó fluid i fàcil de seguir, per això s'utilitzen diverses fórmules com la regla dels tres terços, la qual permet repartir el pes de la composició de manera equilibrada. Altres aspectes com el punt de vista o la il·lusió del moviment també condicionen a la mirada de l'espectador, de manera que cal tenir en compte tots els aspectes possibles per afavorir el disseny i la funcionalitat.

L'aspecte d'un anunci contribueix en gran part a la comunicació visual, tant com el "perquè" de la història. La manera d'enquadrar una toma contribueix a la narrativa. La profunditat de camp fa que l'espai de la composició sigui més accentuat o pla. L'enfocament és la nitidesa de la imatge que ajuda a donar importància. Totes les imatges i objectes d'una toma porten el pes visual a causa del color, valor, textura, posició i entorn. Quan el pes està distribuït de manera uniforme en un fotograma, està equilibrat, sigui de manera simètrica o asimètrica.

Per fer-ho diferenciem el director artístic del dissenyador. Els dissenyadors passen temps entre colors i textures mentre els directors artístics es concentren en la comunicació. La direcció artística vol reforçar el significat d'un anunci. I per això hi ha 3 llocs principals des d'on començar:

  • Reducció: Eliminar la informació que no es necessiti sense deixar de dir el mateix. La reducció és essencial, el seu propòsit és ser curt i mostrar just el que necessita, no fa falta ensenyar coses que no són essencials.

 

  • Exageració: Ampliar la part més important de la imatge perquè la gent se centri molt més. Es pot exagerar el missatge amb el color i la composició, les maneres més directes de fer-lo són a través del color, la il·luminació i la composició de la imatge.

- Teoria del color: Crem els colors de tres maneres diferents: els color primaris en la pintura, YRB, els colores de la tinta, CMYK i els color en la tecnologia RGB. La roda dels colors es divideix en dues parts: Càlids i freds. Els colors càlids són alegres i surten en primer pla i els color freds són calmants i solen estar al fons. Canviant el matís del color es pot modificar la sensació d'una imatge.

- Elecció d'imatge i composició: El mètode d'executar les imatges és una part molt important del treball del director artístic, té per escollir entre il·lustració i fotografia o animació i pel·lícula. Les imatges dibuixades ofereixen una millor flexibilitat i poden crear una sensació surrealista millor que una fotografia o imatge real. La decisió de fer servir imatges, pel·lícula, fotografia o il·lustració és una decisió com a creatiu i no del director, il·lustrador o fotògraf. L'elecció d'elements pot exagerar el significat: Personatge principal: L'edat, el gènere, la raça o nacionalitat, la forma corporal... Relacions: Contacte visual amb l'espectador o uns altres dintre de la imatge. Focus: Primer pla, tall... Realització: Representada, naturalista, documental, surrealista, humorística…

 

  • Principis del disseny: Organitzar diversos elements visuals per explicar la història de la millor manera. Existeixen diversos principis de disseny amb els que has de saber. És clar que es poden forçar i trencar, però has d'assegurar-te de comunicar la idea.

- Tipografia: És un camp que té com a objectiu la disposició dels tipus d'impremta. Canviant la tipografia o el mode de la lletra pot canviar el significat de la frase per complet.

- Composició: Una composició és la disposició dels elements visuals en una pàgina o pantalla.

- Equilibri: Sensació que tot el disseny està en simetria o asimetria.

- Tensió: Crea interès posant un element particular amb més èmfasi.

- Contrast: La diferència entre els elements visuals que s'exagera a través de la juxtaposició.

- Espai positiu o negatiu: L'espai positiu és l'objecte i el negatiu és tot l'altre espai. Jugar amb això fa que l'objecte cridi més l'atenció.

- Alineació: emprar un marge d'elements com a via perquè les coses queden alineades.

- Textura: Afegeix interès i centra l'atenció.

- Emprar una quadrícula: Són una sèrie de marges i regles posicionades a una plantilla en ordre. S'utilitza perquè l'anunci sigui molt més visual i satisfactori.

- Jerarquia: Organitza el text i els elements amb el fi de facilitar la informació a l'espectador. Si la gent no ho mira bé no tindrà sentit, per això deu estar en l'ordre que les persones vol veure les coses.

- Visualització: Es poden emprar esborranys, presentacions virtuals o versions definitives.

hsl-paleta-colores.png
baixa.png

Per fer tot això els dissenyadors i directors artístics utilitzen programes especialitzats com:

  • Photoshop: Programa informàtic dissenyat per manipular i retocar fotografies, encara que es pot fer servir per il·lustracions o animacions breus.

  • Illustrator: Programa dissenyat per la il·lustració i la tipografia encara que normalment s'utilitza per crear dissenys de pàgines webs.InDesign: És un programa de maquetació en la qual s'utilitza principalment per dissenys multipàgines.

  • After Effects: Paquet gràfic que permet crear complexes animacions i títols.

Entre d'altres.

png-transparent-photoshop-2020-logo-icon-thumbnail.png
png-transparent-adobe-creative-cloud-illustrator-adobe-systems-others-text-rectangle-orang

© 2023 by Dara Valasko Proudly created with Wix.com

bottom of page