Paula Flores
FREE CINEMA
El Free Cinema és moviment cinematogràfic britànic que va néixer cap al 1950 i va perdurar fins als anys seixanta. Es caracteritza per abocar una estètica realista en el cinema de ficció i documental, tot i que els arguments es basen en fets quotidians que reflectien la societat d'aquella dècada. Està influenciat per la Nouvelle Vague francesa, encara que és el resultat de la barreja de la dramatúrgia britànica i l'artificialitat narrativa de Hollywood.
HISTÒRIA
A finals de la dècada dels cinquanta, un grup anomenat "Els joves irats", va proposar una renovació de la tradició cinematogràfica i dramatúrgica britànica, fomentant temes que cridaven més l'atenció a les classes populars. Va sorgir com una necessitat artística i social per a aquella època.
John Osborne, va ser un dels impulsors d'aquest canvi al costat de grans cineastes professionalitzats en la Nouvelle Vague francesa. John Osborne l’any va proposar una obra teatral anomenada Look back in anger que va ser la propulsora d'aquest moviment, i anys més tard es va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Tony Richardson.
A l’inici, aquest corrent cinematogràfic no va tenir molta atenció per part del públic, però poc a poc va anar guanyant reconeixement no només a nivell nacional, sinó que fins i tot a nivell mundial, i com a conseqüència molt directors d’arreu del món es van veure atrets i inspirats per aquesta novetat.
CARACTERÍSTIQUES
-
Interès dels directors per ser renovadors del cinema actual.
-
Implicació social: aquest era un moviment lligat a associacions culturals de renovació de la societat britànica.
-
Crítica al cinema acadèmic i d’estudi produït a Anglaterra.
-
Renovació temàtica:
-
L'obertura a personatges aliens fins al moment de el cinema (el proletariat).
-
Els ambients insòlits fins al moment (zones industrials). Rodat en exteriors
-
El respecte a la parla popular (aproximació a la quotidianitat).
-
https://www.youtube.com/watch?v=xXpqTwyT_yM&t=10s
-
Cinema anticonformista
-
Llibertat per a la càmera
-
Línia argumental explícita donant importància a la càrrega literària.
-
En les bandes sonores emparen musica de Jazz:
Exemple 1
La soledad del corredor del fondo.
https://www.youtube.com/watch?v=TtBng-B2DJQ MIN 1:13
Exemple 2
Sábado noche , domingo mañana.
DIRECTORS DESTACATS
Karel Reisz: Va néixer al 1926 a Checoslovaquia. Va escriure revistes de cinema i va publicar un article sobre la Teoria el montage cinematogràfic. També va dirigir diferents teatres, va ser nombrat director del National Film Theatre i va anar al programa de free cinema, on va presentar diversos documentals i llargmetratges. Alguns d’ells van agafar molta fama, com Sábado noche, domingo mañana o Todo el mundo sueña.
Lindsay Anderson: Va néixer al 1923 i a morir el 1994. Va treballar amb a la revista Sequence, on va presentar diferents treballs crítics i textos exposant aquest nou moviment. Va dirigir cinema, curts, documentals i teatre, on en algunes ocasions va fer de propi actor. Alguna de les seves obres més destacades és Un hombre con suerte.
Tony Richardson: Va néixer al 1928 i va morir al 1991 a Estats Units. Va ser director de teatre i cinema i va presentar els seus primers treballs cinematogràfics al programa de Free Cinema. Una obra molt destacada és Mirando hacia atrás con ira o La soledad del corredor del fondo. A més a més, va guanyar 4 oscars amb Tom Jones a l’any 1963.
Richard Lester: Va néixer a Filadelfia a l’any 1932, però es va traslladar fins a Gran Bretanya i allà va ser influenciat per el nou corrent del Free Cinema. El seu cinema és caracteritzat per combinar l'humor anglès amb el disbarat nord americà.
PEL·LÍCULES DESTACADES
· Un lugar en la cumbre, de Jack Clayton (1958)
· Sábado noche , domingo mañana, de Karler Reisz (1960) link
· La soledad del corredor de fondo, de Tony Richardson (1962) link
El protagonista és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham. Un dia comet un robatori en un forn i és enviat a un reformatori. Un cop allà comença a córrer, i gràcies a les seves qualitats com a corredor de fons va guanyant llocs en la institució penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva vida anterior i comença a comprendre que es troba en una situació privilegiada.
· Kes, de Ken Loach (1969)
· Un hombre de suerte, Lindsay Anderson (1973)
· Mirando hacia atrás con ira (1958)