Paula Flores
EXPRESSIONISME
Context històric: la derrota alemanya a la I Guerra Mundial i la Gran Depressió
Per entendre l’esclat expressionista no s’ha de perdre de vista el context històric. El positivisme del segle XIX va elaborar el mite del progrés indefinit de la societat capitalista. Ara bé, la crisi cultural dels segles XIX i XX va fer-se present i el progrés sense límits va fer implosió. Així, l’expressionisme neix sobre una base de protesta i crítica de la societat burgesa. És a dir, l’expressionisme representa la consciència més evident d’un estat col·lectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint.
. Aquesta guerra va significar el sacrifici inútil de milions de joves alemanys morts, mutilats o mentalment trastornats després del seu pas pels camps de batalla. La derrota va tenir unes conseqüències terribles per Alemanya. Al tractat de pau de Versalles (considerat pels alemanys com una cruel humiliació, una venjança dels vencedors i un càstig desproporcionat) Alemanya fou considerada com l'única responsable de l'inici del conflicte i castigada a cedir el seu imperi colonial i a pagar unes gegantines indemnitzacions per les morts, mutilacions i destrosses materials causades pel seu exèrcit. Això va sumir Alemanya en una gravíssima crisi econòmica que va enfonsar a la major part de la població en una pobresa i una misèria desconeguda en aquest país. Per si no n'hi hagués prou els alemanys foren humiliats amb la pèrdua de territoris i la reducció al mínim del seu exèrcit. Tot plegat va provocar un ambient de crisi moral, caracteritzat per l'horror, el pessimisme, la humiliació, la ràbia, la impotència, el desconcert i la desorientació. En aquest ambient apareixen per un costat el moviment expressionista i per l'altre el nazisme.
Característiques:
L'expressionisme amb caràcter general sol ser entès com un estil artístic caracteritzat per la deformació de la realitat per a expressar-se de forma més subjectiva, donant primacia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat.
L'expressionisme alemany, amb els seus colors violents, la seva temàtica de soledat i de misèria, pretenia reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació i de renovar els llenguatges artístics. Per aquest motiu defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida –allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit–. Intentà reflectir una visió subjectiva, per mitjà d'una deformació emocional de la realitat, a través del caràcter expressiu dels mitjans plàstics, obrint els sentits al món interior. Com a reflex de les circumstàncies històriques en que es va desenvolupar, l'expressionisme mostrà el pessimisme i l'angoixa existencial de l'individu, que a la societat moderna, industrialitzada, es veu alienat, aïllat. Així, mitjançant la distorsió de la realitat pretenien impactar a l'espectador, arribar al seu costat més emotiu. Posteriorment molts artistes expressionistes evolucionaren cap a la "nova objectivitat", una nova avantguarda més realista, tot i que manté una certa distorsió o caricaturització de la realitat, però amb unes intencions de crítica social i política similars a les del realisme socialista soviètic.
AUTORS:
Fritz Lang: Friedrich Christian Anton Lang, conegut com a Fritz Lang, va ser un director de cinema austríac, estatunidenc i alemany que va desenvolupar la seva carrera artística a Alemanya i als Estats Units.
Durant la seva època alemanya va dirigir clàssics com Metròpolis (1927) i M, el vampir de Düsseldorf (1931), amb les quals va contribuir al moviment expressionista alemany, també va ser un dels principals artífexs del cinema negre. És considerat un dels grans cineastes de la història del cinema.
F.W.Murnau: Friedrich Wilhelm Murnau va ser un director de cinema alemany. El seu treball es divideix en dues etapes. Una primera marcada pel cinema que va fer a Alemanya i una altra posterior, de cinema americà. Les pel·lícules que realitza a Alemanya, són les que tenen a veure amb l'Expressionisme i entre aquestes, hi ha títols emblemàtics com ‘El cap de Jano’ (1920) i sobretot, ‘Nosferatu el vampir’ (1922). A més va ser un dels més influents i valuosos directors de l'era de cinema mut.
Robert Wiene: Robert Wiene va iniciar la seva carrera en el món del teatre per a després vincular-se al cinema. Wiene va ser un director alemany de cinema mut, però la pel·lícula amb la qual va aconseguir destacar-se és el clàssic de terror El gabinet del doctor Caligari (1920) que és considerada com la primera pel·lícula del cinema expressionista alemany.
Paul Wegener: Paul Wegener va ser un actor i director alemany de cinema.
Com a actor va debutar en la pantalla gran en 1913, en la pel·lícula L'estudiant de Praga. Com a director va ser un dels realitzadors més destacats de l'expressionisme alemany, recordat especialment per les seves pel·lícules sobre el Golem, basades en la novel·la de Gustav Meyrink i en la qual va actuar al costat de Carl Boese.
Carl Boese: Carl Boese va ser un realitzador, guionista i productor alemany. Després dels estudis i altres professions va ser autor i escenògraf al teatre de Leipzig. Més tard, després de la Primera Guerra mundial amb un braç paralitzat esdevé successivament crític de cinema, guionista i productor de pel·lícules comercials.
El 1920, col·labora amb Paul Wegener en la realització de la versió més aconseguida d’El Golem, que és també una dels principals obres del cinema expressionista alemany. Trenca a continuació amb Wegener i torna, com a codirector i productor, al gènere de la comèdia lleugera.
PEL·LÍCULES
-
Metròpolis
Ens ofereix la visió futurista d'una ciutat dividida entre pobres i rics, on els problemes polítics 1920, es barregen amb relats medievals i bíblics, per parlar-nos de la repressió, la revolució i la reconciliació entre les diferents classes socials.
-
Nosferatu
És una simfonia de l'horror, el nom ve d’una paraula romanesa, sinònim de "vampir".
És la primera pel·lícula relacionada amb la novel·la de Bram Stoker Dràcula. Inicialment no acceptada per la vídua de Bram Stoker, que va obrir una demanda, però aviat es va convertir en una pel·lícula de culte.
Comença en un jove matrimoni que viu a la ciutat de Wisborg el 1838. Un dia, un agent immobiliari anomenat Knock envia a Hutter a Transilvania per tancar un negoci amb el comte Orlok. S'allotja en una posada, on mira un vell tractat sobre vampirs que troba a la seva habitació. A l'endemà, es lleva amb dues petites marques al coll, que interpreta com picades de mosquit. Un cop signat el contracte, descobreix que el comte és, en realitat, un vampir.
-
El Gabinet Del Dr. Caligari
És un film de terror.
Originalment el relat no era l'al·lucinació d'un boig, però el director es va veure pressionat a canviar-ho, ja que la idea resultava incòmoda per al govern.
El film explica com un jove boig anomenat Francis. Un dia arriba a la seva ciutat una fira ambulant en la qual es presenta el doctor Caligari amb el somnàmbul Cesare, qui suposadament pot predir el futur. Dos assassinats són comesos i li són adjudicats al somnàmbul.
-
El Gòlem
És una pel·lícula muda alemanya de 1920. Explica la història d'un Golem d'argila fet per un rabí de Praga.
Al s.16, un rabí jueu crea una criatura gegantesca de fang anomenada Golem, i amb l'ajuda de fetilleria el porta a la vida per protegir els jueus de Praga de la persecució. El rabí escrivia papers amb ordres de matar a certes persones públiques i els introduïa en la seva boca i el golem complia amb els seus fatídics designis.
L’autor va realitzar 3 pel·licules sobre el mite; la més coneguda és aquesta de 1920.
CARTELLERA
-
Majoritàriament il·lustracions
-
Colors contrastats (groc,taronja/gris,negre)
-
Punt de fuga marcat
-
Tipografia deformada i exagerada, següeix les característiques de la pel·lícula.
-
Exageració de l’estil (línies corbes, rectes)
.jpg)
.jpg)
.jpg)