Paula Flores
El Còmic
Definició del mitjà i trets distintius:
El còmic és un mitjà expressiu, una historia que es narra a través d’il·lustracions i text escrit. Alguns dels trets identitaris d’aquest mitjà són les vinyetes, que permeten la successió d’imatges consecutives per formar un relat, la permanencia de almenys un personatge al llarg de la sèrie i l’integració de text a les imatges amb bafarades que indiquen raonaments o al·locucions dels personatges.
Història del còmic:
En 1895 apareix al periòdic ”New York Journal” un personatge, The Yellow Kid. Aquesta vinyeta va passar a ser una novetat, ja que en les il·lustracions s’afegien frases com inscripcions a les parets, lletrers o text al vestit groc del personatge fins que finalment, el dibuixant va introduir les bafarades.
A Espanya arriba al 1917 amb la revista infantil TBO, al 1921 es publica la revista “Pulgarcito” amb personatges com Zipi i Zape, i en 1957 es creen Mortadelo i Filemon.
El comic històric es representat a Espanya per El Capitán Trueno, El Jabato i El Guerrero del antifaz, aquest es va caracterítzar pel format apaisat (horitzontal rectangular)
Tipus:
- D'aventures o Realista
- D'humor
- Bèlic
- Fantàstic
- Policiac
- De ciència-ficció
- De terror/gore
- Eròtic
- Underground
- Yaoi (Manga)
- Shoujo (Manga)
- Shonen (Manga)
- Costumista
- Narratiu
- De suspens
- De Romance
La vinyeta:
A la vinyeta es representen mitjançant la imatge un espai i un temps de la acció narrada. La durada del temps, les dimensions de l’espai on transcorre l’acció… es poden percebre segons la forma i la grandària d’aquesta.
Formes i grandàries:
Hi ha infinites formes i grandàries, algunes d’elles són: rectangulars, triangulars, circulars… la relació entre l’espai, la vinyeta i el tipus són importants per crear el ritme de lectura de la història.
Planificació i Composició:
La planificació consisteix en pensar l’ordre i mida de les vinyetes en la composició. Cal endreçar i distribuir les vinyetes de la manera més correcte segons l’espai disponible per aconseguir un composició equilibrada i llegible.
Perspectiva:
Per donar realitat i espai a les il·lustracions cal perspectiva, profunditat. Per aconseguir això necessitem plans generals; que descriuen l’ambient i l’entorn on passa l’acció. També s’ha de tenir en compte l’angle de visió, aquest pot ser horitzontal, picat, contrapicat, zenital… depenent de quin s’esculli la sensació varia.
Els personatges: Expressions facials i moviment del cos:
A les vinyetes apareixen il·lustracions de paisatges, personatges i objectes; a més, aquests van acompanyats de diàlegs. La RAE defineix els herois com a persones que fan una acció molt abnegada en benefici d'una causa noble. Persona il·lustre i famosa per les seves gestes o virtuts.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Els textos i els símbols gràfics:
Els textos del còmic poden aparèixer de maneres diferents:
1- Carteles i Cartutxos:
Aquest tipus de text apareix sempre que el narrador vol parlar a la història.
Si és una cartel·la, apareixerà en forma de requadre, normalment a la part superior de la vinyeta.
Si és un cartutx, ocuparà l'espai d'una vinyeta.
- Es fa servir sobretot per donar informacions sobre l'espai o per indicar salts en el temps.
2- Bafarades:
Serveixen per introduir els diàlegs dels personatges. Normalment solen tenir una forma més o menys arrodonida i es componen de dos elements:
3- Onomatopeies:
Un darrer tipus de text que apareix a les historietes és l'onomatopeia, que consisteix a representar sons i sorolls mitjançant lletres especials: BOOM!, CRASH!, ZAS!, ZZZZZ.
El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització:
El muntatge consisteix en la col·locació ordenada de les vinyetes, en aquest procés s'ha de tenir molta cura dels conceptes d'espai i de temps perquè la historieta resultant de tota la narració sigui comprensible, clara i tingui un bon ritme.
Hi ha 6 tipus de transicions:
1. Moment a moment: Un lapse breu de temps. Lacció és immediata. No hi ha un canvi considerable en allò que s'està explicant. És una continuïtat.
2. Acció a acció: Una acció que canvia el sentit del que s'ha narrat. Hi ha una situació de causa/efecte.
3. Tema a tema: Dos moments que separats tenen un significat, però que es completen en estar encadenats junts.
4. Escena a escena: És similar a l'anterior, però tenen una distància més gran sigui d'espai o de temps.
5. Aspecte a aspecte: Hi ha associació per imatge.
6. Non sequitur: Cap relació aparent.
En aquest sentit, l'el·lipsi en el còmic actua com a crida al lector, com a interpel·lació, com a invitació a construir o reconstruir el sentit del relat. Sense el·lipsi, al lector només li quedaria aprovar o rebutjar l'argument. Sense el·lipsi, l'art del còmic tindria una simple funció estètica.
.jpg)
.jpg)
El procés creatiu utilitzat en el còmic no difereix gaire de qualsevol altre procés editorial o artístic; i encara que cada autor té un mètode diferent a l'hora de treballar, gairebé sempre cal travessar una sèrie de passos bàsics: Projectació o disseny. Producció o dibuix.
1. Idealització:
Aquí comença l'essencial del còmic, cosa que donarà vida a uns personatges, situacions i accions que desencadenaran una història. Qualsevol història imaginada es pot plasmar en un còmic i és per això que no cal rebutjar cap idea a priori. Escriure avui unes línies amb un concepte que no diu res, demà pot ser el principi d'alguna cosa. Emmagatzemar aquestes idees en una llibreta és una bona solució per no desesperar a l'hora de cercar una història convincent.
En aquest pas es tria a que respondrà el còmic:
- Ficció (elecció de gènere: aventures, comèdia, ciència-ficció... o barreja d'ells).
- No-ficció (infografia, diaris, instruccions, etc...).
2. Disseny de producció:
Disseny de personatges. Consisteix a esbossar tots els personatges principals del còmic vistos des de qualsevol angle, decidint la seva indumentària, gestos, pentinat, complements, etc. En definitiva, qualsevol disseny que ajudi a entendre com és cada personatge.
Ambients coherents. Es tracta d'estructurar universos propis convincents triant escenaris i localitzacions.
Estilogràfic (adult-infantil-juvenil). A qui va dirigit el còmic? Quin públic llegirà l?obra? És essencial planificar un estil de dibuix per a tot el còmic d'acord amb el lector. L'essencial és que l'obra tingui coherència gràfica de principi a fi perquè el resultat sigui tan professional com sigui possible.
Materials i tècniques. Aquest és un camp molt personal. Cada autor disposa avui dia d'innombrables materials i tècniques per treballar, des d'un llapis i un pinzell fins a fer-ho tot a través de programes de disseny per ordinador. L'important és que l'elecció de materials i tècnica vagi d'acord amb l'estilogràfic que portarà l'obra, que es pugui reproduir posteriorment i/o publicat digitalment.
3. Documentació:
Un treball ben documentat és una obra creïble. És igual que el còmic sigui de ciència-ficció, un drama històric o una biografia d'un personatge públic, sempre hi ha referents en què recolzar-se per donar coherència a la història.
Se sol cercar documentació principalment a:
- El cinema i la literatura.
- En altres còmics.
- A Internet.
4. Planificació: desenvolupament espai-temporal de l'obra i terminis de lliurament.
5. Desenvolupament del guió:
- Producció o Dibuix
Aquests passos tenen molt a veure amb la tècnica seleccionada, en qualsevol cas, gairebé sempre se sol abordar els passos següents d'alguna forma o altra:
1. Storyboard i/o guió tècnic. Tant l'un com l'altre ajuden a trencar el gel a l'hora de començar a dibuixar, a més a més consoliden el guió a nivell gràfic per no haver d'improvisar res a la pàgina original.
2. Encaix a llapis i entintat.
3. Color (si n'hi hagués):
- Color directe (sobre l'original)
- Color digital (escaneig del llapis o la tinta original i pintar amb un programa de disseny per ordinador).
4. Art final. Preparació del fitxer final llest per imprimir i/o per ser publicat a la pantalla. Cal optimitzar el còmic segons els suports on es pugui reproduir.
.jpg)
.jpg)